POEMES DE JOSÉ MARÍA PALLAORO
EN TRADUCCIÓ AL CATALÀ DE PERE BESSÓ
LES ALES DEL DESIG
Ella és un ocell que de nit vola a llocs desconeguts
Porta entre les seues ales el sabor dels qui l’estimaren durant el dia
Viatja sola per por que la soledat l’abandone
Ella es lliura als braços que la foscor li proporciona
Aqueixos braços l’abriguen de la possibilitat certa de la mort
La mort sempre la descobreix emparada a la nit
A voltes es deté a beure aigua dels rierols quiets
I un home que es dibuixa en la momentània transparència del món
li recorda que no tot l’escrit es podrà llegir
LAS ALAS DEL DESEO
Ella es un pájaro que de noche vuela a lugares desconocidos
Lleva entre sus alas el sabor de los que la amaron durante el día
Viaja sola por temor a que la soledad la abandone
Ella se entrega a los brazos que la oscuridad le proporciona
Esos brazos la abrigan de la posibilidad cierta de la muerte
La muerte siempre la descubre amparada por la noche
A veces se detiene a beber agua de los arroyos quietos
Y un hombre que se dibuja en la momentánea transparencia del mundo
le recuerda que no todo lo escrito podrá ser leído
____________________________________
VESPRADA DE GOSSOS
Com si la vesprada passàs per la senzilla raó
que hi ha silencis
que es fan el mort
Com si els gossos que dormen davall del sol
lladrugaren en els seus somnis
al desconegutCom si res no restàs
Només la cendra
que ens tingué de testimoni
Senyals de mirar-nos
Còmplices.
TARDE DE PERROS
Como si la tarde pasara por la sencilla razón
de que hay silencios que se hacen
los muertos
Como si los perros que duermen bajo el sol
ladraran en sus sueños
al desconocido
Como si nada quedara
Sólo la ceniza
que nos tuvo de testigo
Señales de mirarnos
Cómplices
__________________________________
AIGÜES DE LA NOSTRA SET
Ella para els vaixellets de paper damunt de la taula
Aqueixos vaixellets deturats en l’esguard còmplice
La vesprada passa perquè les aigües de la nostra set empenten els vaixellets
AGUAS DE NUESTRA SED
Ella acomoda los barquitos de papel sobre la mesa
Esos barquitos detenidos en el cómplice mirar
La tarde pasa para que las aguas de nuestra sed empujen a los barquitos
_______________________________
AL NATURAL
Nua puges
l’escala de fusta
tanque els ullsper
a perpetuarla suavitat
dels teus passos
el vaivé dels teus pits
deixar fora
-ni que només sigaper
aquesta nit-
la ciutat i la tristesa
decidida t’arrupiràs
al meu costat
en un instant
en l’instant precís
en què el cel s’obrirà
a la festa dels cossosa
l’amor dels dos
AL NATURALpara Maite
Desnuda subes
la escalera de madera
cierro los ojos
para perpetuar
la suavidad de tus pasos
el vaivén de tus pechos
dejar afuera
-aunque más no sea
por esta noche-
la ciudad y la tristeza
decidida te acurrucarás
a mi lado
en un instante
en el instante preciso
en el que el cielo
se abrirá
a la fiesta de los cuerpos
al amor de los dos
_____________________________
MARIO PORRO
La pluja portà
junt al cansanci
de la vesprada
La notícia inesperada
Una soledat
infinita
MARIO PORRO
La lluvia trajo
junto al cansancio
de la tarde
La noticia inesperada
Una soledad
infinita
_________________________________
ELLA SAPper a L. Andreas
Sap separar l’arbre
del bosc
Ella enfosqueix
amb la seua boca
el sol
Per a la nostra joia
aviat plourà
ELLA SABEpara L. Andreas
Sabe separar
el árbol del bosque
Ella oscurece
con su boca
el sol
Para nuestra dicha
pronto lloverá
____________________________
ELS OCELLS DE LA VIDA
Només algunes estrelles guien
la petita passatgera
que dins d’una bufada besarà
l’home
en la platja encesa
perquè els ocells de la vida
canten
canten
junt al teu pensament
que canta
LOS PÁJAROS DE LA VIDA
Sólo algunas estrellas guían
a la pequeña pasajera
que dentro de un soplo besará
al hombre
en la playa encendida
para que los pájaros de la vida
canten
canten
junto a tu pensamiento
que canta
_________________________
COLORSper a Gaby
No entén de colors
confon el vermell amb la lleialtat
allò racional amb l’esperança
i la puresa amb l’obscenitat
No entén de colors
per això pinta
COLORESpara Gaby
No entiende de colores
confunde el encarnado con la lealtad
lo racional con la esperanza
y la pureza con la obscenidad
No entiende de colores
por eso pinta
[De Son dos los que danzan, 2005]
